Aquest 1 de gener ha estat una mica diferent doncs la festa de fi d'any no va poder ser tant llarga com habitualment i vam anar a dormir relativament d'hora. Per un boig del running com jo, això només significa una oportunitat per aprofitar el matí de l'1 de gener fent una escapada a la muntanya.
Ben abrigat i calçat amb la nova adquisició per córrer per la muntanya, les North Face Double Track, agafo el cotxe i em dirigeixo a Pi per començar un itinerari fins la roca foradada. En arribar a Pi veig les indicacions del GR i de la pista que condueix cap a la foradada. Començo a córrer per una pista en bon estat per anar també en cotxe i que va ascendint lleugerament. Les sensacions amb les North Face són bones i em pregunto si podré fer una bona estrenada posant-les en complicacions.
El riuet que va pel costat de la pista està a vegades sec i a vegades gelat i al cap de 2 km tres rocs, intencionadament col·locats al mig de la pista, farien impossible seguir amb cotxe. Al cap de 2 km més passo per la deserta zona recreativa d'Agre (normal, són les 8:30 del matí de l'1 de gener...). La pista segueix el seu curs ascendent lentament i començo a sentir la necessitat d'endinsar-me pels boscos que m'envolten. Els meus desitjos es tornen realitat quan trobo un caminet que puja a l'esquerra de la pista travessant un petit pont de fusta, el camí és preciós, la terra i les pedres del terra estan cobertes de pinasa i molsa i les branques dels arbustos i arbres creen un túnel natural. Ara comença lo bo! penso, però tot s'acaba ràpid quan arribo a una caseta al costat de la pista i de cop m'hi trobo corrent un altre cop, quina llàstima... No obstant, al cap de poc, un camí (o el que jo crec que és un camí) torna a sortir a l'esquerra de la pista. És un corriol amb forta pendent ascendent que fa que m'ho pensi dues vegades, però tiro endavant i pujo, a l'aventura! Ara ja no corro, però la bellesa del bosc i del caminet s'ho valen, intento mantenir el ritme caminant el més ràpid possible, però la pendent deu estar al voltant del 30% o més i no afluixa. El silenci i magnificència del bosc em fan pensar en el Senyor dels Anells, Bárbol i el seu bosc de Fangorn.
L'ascensió afluixa una mica i ara fins i tot puc córrer, bosc amunt em sembla entreveure les pedres de la roca foradada però el camí gira a l'esquerra i comença a baixar, pensant en trobar un camí ascendent miro el rellotge, uix! hauria de començar a pensar en baixar o faré tard a casa.
De sobte me n'adono que el camí s'està emblanquinant... osti! està començant a nevar! Mentre segueixo gaudint de la bellesa del camí i la neu, un isard surt de sobte del bosc i corre al meu davant, són només uns segons, però aquestes trobades sempre em semblen màgiques.
La neu segueix caient i el terra cada cop és més blanc, segueixo pel camí que ara ja és un estret corriol que transcorre entre arbres i arbustos i que es pot baixar a bon ritme. Malauradament és més curt del que creia, o potser de tant que l'estava gaudint se m'ha fet curt i em trobo una pista que deuen fer servir per carregar els troncs, arribo a un coll i tot seguit la pista fa un gir a la dreta amb forta pendent on més que una pista sembla un pedregar que em fa anar amb molt de compte. Per sort el final de la mateixa es torna un corriol amb fort pendent però més amable, amb pinassa i molsa que estoven la trepitjada, a més, las bambes han respòs de conya a tots els canvis de terreny permetent-me gaudir la baixada!
En sortir del bosc arribo a una pista que voreja uns camps de cultiu que per sorpresa meva estan tots blancs, es veu que està nevant més del que creia. Passo per Nèfol i baixant cap a Pi la nevada és tant intensa que la cara comença a notar les punxades de les volves de neu i les petjades ja no mostren el terreny que hi ha sota la neu.
Un cop a Pi em costa trobar el cotxe, doncs el paisatge a canviat tant que tots els carrers em semblen iguals, el terra, les teulades, els arbres, tot és blanc. Finalment, cansat i havent gaudit com poques vegades arribo al cotxe que ha acumulat 2 dits de neu en l'hora i mitja que he esta fora... Si, una bona estrenada de bambes i un gran dia de running, si tots els de l'any són com aquest ens ho passarem molt bé!!!! Tot i que ara comença l'aventura de tornar fins a casa abans que passin les llevaneus!
