dilluns, 29 de setembre del 2014

Les Dolomites. El paradís del trail running (val va... també de l'escalada)

Bones! He tornat al blog!!! I espero per quedar-me ja que escriure el que me passa pel cap mentre corro és, per mi, un complement més de córrer.

Ara ja fa temps que no escrivia res de res... Diversos van ser els motius que em van fer abandonar l'escriptura mensual que m'havia autoimposat, però suposo que els dos primers van ser la feina i una lesió de llarga durada d'aquestes que no et trenques res i no es pot diagnosticar gairebé res, però que em va tenir 6 mesos sense córrer... és a dir parat tret de les sortides que feia amb bici de muntanya o carretera.

Però la lesió és aigua passada i des de principis d'any he tornat a córrer amb forces i esperits renovats i puc dir en aquests moments que és l'any de més volum d'entrenament des que vaig començar ara ja fa uns anyets; i el cos de moment aguanta més que bé. A més de l'absència de lesions (toquem ferro), l'augment dels 30km i 3 dies d'entrenament setmanals als 60 i 4 o 5 dies ha estat absorbit pel meu cos de manera més que satisfactòria, tant mentalment com física.

I dit això, us puc dir que aquest estiu, gràcies als pares de la meva dona, he pogut estar al paradís del trail running (és a dir, a córrer per la muntanya!). Vam viatjar a Canazei, Dolomites, Tirol Italià.


Van ser només 7 dies, però els paisatges, els camins, les pujades, la vegetació, la fauna i la tranquil·litat que s'hi respirava han fet que en gaudís sobre-manera.

Això si, si vols sortir a córrer des de la vall i fer desnivell, ja cal que et preparis per a unes pujades brutals. Tant és així que a Canazei s'organitza la Dolomites Skyrace, que consta de dues proves, la Skyrace i la Vertical Kilometer.

No vaig fer el traçat de cap de les dues curses però si que vaig tastar com seria fer el kilòmetre vertical el dia que vaig pujar al Col Rodela. L'ascensió és vertical, 1000m de desnivell en 4,5km ho diuen tot. Una pendent mitja del 22% i amb molts metres per sobre del 30% van fer que trigués 1h en ser dalt de tot. Això si,  la matinada i l'esforç van valer completament la pena. En arribar a dalt on, per cert, hi ha un restaurant, la panoràmica de 360º era espectacular!

Aquí teniu algunes fotos del que es veu des d'allà dalt:
El Col Rodela és l'antena que es veu a l'esquerra
Sasso Lungo (Col Rodela a l'esquerra també)

La panoràmica era tan magnífica que hem vaig trobar un parell de fotògrafs (suposo que professionals o semi-professionals amb els seus trípodes immortalitzant les diferents escenes.

Estar allà dalt amb totes aquelles muntanyes, aquella immensitat, aquells paratges, recarreguen l'esperit. La sensació és indescriptible, i et donen ganes de repetir més i més.

Us poso unes quantes fotos més de les muntanyes properes a Canazei.
La Marmolada

Massís del Sella
Apa, per avui ja n'hi ha prou! El mes que ve més i millor (o no, jeje)