Resum 2015

Bones,

Comença un nou any i en aquests instants la majoria de nosaltres fem una valoració de l'any que ha passat i establim objectius per a l'any que tenim per endavant. Pel que fa a córrer, aquest any que ha passat ha estat un alliberament pel que fa a la necessitat que ens auto-imposem de millorar, baixar marques, afegir més kilòmetres, més hores, més desnivell... Aquest any a més he pogut gaudir dels paratges habituals dels Pirineus Orientals i Collserola i d'alguns no tant habituals però increïbles el Montseny, Aigüestortes i Picos de Europa. Les sortides fetes per aquests indrets de muntanya omplen l'esperit i recarreguen les piles que es van buidant amb la monotonia de la ciutat i vida diaria. Tot i això, també cal dir que he tingut un regust amarg durant l'any amb petites i llargues molèsties que encara no m'han abandonat.

El resum en dades i gràfiques seria el següent:

• Distància: 2.065 Km
• Desnivell positiu: 57.097 metres
• Temps: 215 hores
• nombre d'activitats: 143
• Kilòmetres/setmana: 40 km

La càrrega ha estat similar a l'any passat, però el temps d'aturada o semi/aturada degut a les molèsties ha fet que acumulés una mica menys de quantitat en tots els aspectes.

Pel que fa a les curses, he participat en 5 curses, 2 d'asfalt i 3 per muntanya. 4 d'elles eren maratons i l'altra un 20K. Les 2 curses per asfalt han estat, la ja tradicional Marató de Barcelona, i la emocionant Behobia-San Sebastian. 

A la marató de Barcelona vaig arribar molt bé de forma, però amb poc kilometratge en pla i menys en asfalt. Tot i això va ser l'any en que vaig baixar la marca personal. Potser la manca de pressió per fer-la, i el volum de kilòmetres per muntanya van ajudar-hi. Bé, això i que el Pere va posar un ritme de 3h10 des de l'inici de cursa, i que el Marc va recollir i estirar del que quedava de mi a partir de la torre agbar i fins a meta. Vaig fer tota la cursa sense preocupar-me pel ritme (ja el portava el Pere), ni pel temps que portàvem corrents, així que quan vaig arribar a plaça Espanya i vaig girar a l'esquerra per encara la recta de meta, veure el crono va ser massa, l'alegria es desbordava i en creuar la meta vaig plorar d'emoció (com ara mentre escric...). És curiós, parles d'alliberar-te de la pressió de les marques, però quan en fas una l'emoció t'embriaga i et supura per tots els porus.

La Behobia és una d'aquelles curses que has de fer un cop a la vida. I un cop l'has fet, te n'adones que la vols fer un altre cop. Tot el que diuen d'ella és cert, i això que han posat tanques a gran part del recorregut i ara el públic no el tens tan a sobre com m'havien explicat. En aquesta cursa arribava més curt de forma degut a diverses molèsties a la cama i presumiblement en mal estat pel sopar de pinxos, cervesa i xacolí del dia anterior. Així que l'únic objectiu que volia complir era gaudir de la cursa, i així ho vaig fer. L'ambient pre-sortida, durant la cursa i post-sortida és increïble! No havia sentit mai tants aplaudiments, tantes alenades d'ànim, tant públic mirant la cursa! En córrer et sents empès a cada passa, a cada defalliment, a cada metre d'ascensió! Els bascos són la òstia! T'aplaudeixen, et tapen el Sol, et donen una taronja que porten de casa, un glop d'aigua o una beguda isotònica que han comprat pels corredors, i et fan sentir com si haguessin vingut expressament només a veure't a tu. I m'han dit que a la Zegama és el mateix, però al mig de la muntanya!!! quantes ganes de fer-la!!!!

Deixant l'asfalt, he participat en 3 curses per muntanya, que han estat tan diferents com espectaculars.

Vaig començar l'any amb la Marató Hivernal de Campdevànol. És una cursa totalment recomanable, petita, ben organitzada, amb un recorregut preciós com pocs i molt exigent. Amb ganes de repetir-la!! poder llegir la review de la cursa al mateix blog!

La següent va ser un regal de la meva preciosa dona, i quin regal!! La Marató de la Buff Epic Trail d'Aigüestortes que aquest any 2016 a més, serà prova del campionat del món de Skyrunning. Una cursa brutal, paratges d'alta muntanya increïbles, desnivells descomunals, organització i tracte al corredor impecable!! Aquesta també la vull repetir!!!

I per acabar, La Maasaiada pel Montseny. Córrer pel Montseny sempre és gaudeix a l'extrem, i si a més et trobes amb una organització sense desmerèixer la petites pretensions de la cursa, un tracte familiar i impecable i una muntanya que fa les delícies dels corredors amb tot tipus de paisatges de tardor, boira, prats, masos, boscos frondosos i vistes espectaculars, que més es pot demanar? També podeu llegir la review de la cursa al mateix blog!

Aquest és el resum de les curses fetes:

Apa, salut i kilòmetres!!!